Per a realitzar aquesta indiana podríem dir que he invertit el procés de creació, m'he servit de la forma i l'estampat d'una indiana per a reflectir el moment actual.

És sabut per tots que el nostre dia a dia es compon per una munió d'imatges que sovint apareixen i marxen sense deixar empremta. És tanta l'acumulació d'informació que captem amb els ulls a diari que tant sols ens fixem en allò més rellevant. Per altra banda si que és cert que hi ha imatges que sense ser-ne realment conscients en aquell precís instant es creen un espai dins la nostra ment, i al cap d'uns dies ens apareixen sense saber ben bé don les hem tret. Com una espècie de missatges subliminars.

Jo he volgut transmetre aquest concepte creant a partir d'un motlle de fusta d'indiana un d'aquests “missatges subliminars”. Així doncs he descompost un fragment d'aquesta indiana, prèviament estampada sobre tela seguint els passos que s'observaven a l'exposició. L'he descompost, descontextualitzat i finalment ampliat. D'aquesta manera obtenim el record d'una indiana amb una imatge completament actual com poden ser els píxels, els grans cartells i les imatges preparades per ser observades des de lluny.

Els nostres ulls veuran els píxels, la nostra ment guardarà la imatge d'un conjunt de fulles i finalment la nostra ment associarà la porció d'indiana amb els coneixements que hom tingui sobre el tema.

Atena Pou i Clavell